lunes 3 de abril de 2006

Ahí van unas cuantas fotos del fin de semana en Riglos! Esta vez espero que no se vean tan borrosas... *^_^*

entrada completa

martes 27 de diciembre de 2005, 18:30:00

4 Comentarios

La muntanya encara  permet escapolir-se d'aquest sistema que s'afanya a procurar-nos que el sentiment de "viure"  quedi cada vegada més aigüalit; permet VIURE!

Què entenc per viure?
  Sentir-me viva és córrer una aventura conscientment acceptada, depenent només d'un mateix aliè a tota ajuda externament muntada, envoltada d'un medi natural com l'alta muntaya en el seu estat pur, aspre difícil i perillós. Viure és apendre a mesurar per un mateix les pròpies capacitats per afrontar el grau assumible d'aquests dos conceptes.

   Apendre a valorar-se, rectificar després d'equivocar-se, anar més enllà. Em fa sentir-me viva, en acabar, el sentiment de satisfacció i autoafirmació per portar a bon port allò que he programat, solucionant els problemes voluntàriament acceptats i prescindint d'ajudes salvadores.

   A l'alta muntanya encara hi ha lloc per aquest tipus de vida: els apropaments són llargs i en terreny inhospit; moltes valls no compten amb aixopluc de refugi. Moltes escalades es desenvolupen en llunyania i enmig d'una gran solitud nascuda de tanta incomoditat i exigència. Compromís. Constància. Aventura autèntica. VIDA!!!!






Aquest escrit el vaig llegir fa anys i sempre m'hi he sentit molt identificada. Potser per això em va captivar. No en sé l'autor.

añadir nuevo comentario

martes 27 de diciembre de 2005

Última sortida hivernal que he realitzat fins avui. Va ser a finals de març, que vaig marxar amb un grup d'amics (Sergio, Belén, KiKe, Aitor, Jordi i jo mateixa), amb els que m'he iniciat en el món de la muntanya. El nostre objectiu era fer el Mont Perdut, però la quantita de gent va fer que ens decantéssim pel Marboré.

entrada completa